martes, 31 de mayo de 2011

REVISTA EXIT EXPRESS #58

 


"Ja que som el pulmó de Barcelona, que es vegi reflectit al Metro."
(veïns de Ciutat Meridiana)
"Ya que somos el pulmón de Barcelona, que se vea reflejado al Metro."
(vecinos de Ciutat Meridiana)
"Since we are the lung of Barcelona, it must be reflected in the Metro."
(neighbors of Ciutat Meridiana)


El jardí com a lloc d'encontre entre l'ésser humà i la natura i entre la natura i l'art.
JARDINS DE LLUM contemporanis, virtuals, ingràvids, teatres d'ombres, que suggereixen visions d'un univers màgic.

Finestres per a la nostra imaginació, obertes cap a la natura, suggeridores de móns secrets, llocs per somiar.
Creació d'oasis mentals que responen a la nostra necessitat més profunda: protegir-nos de l'agitació i de les pressions del món exterior. Refugi contra les agressions urbanes. La serenitat del jardí com antídot de l'estrès.

La percepció d'aquests JARDINS DE LLUM per part dels visitants es va transformant, apareixen noves formes i colors al caminar i observar-los des de diferents angles.
Un lleuger moviment de les ombres de fulles i flors dóna vida a aquests jardins imaginaris.
Jocs d' ombres de plantes de formes i colors diversos es projecten sobre una superfície translúcida, es superposen i es mouen lleugerament per acció d' un ventilador.

La primera instal·lació permanent en un espai públic és JARDÍ DE LLUM·COLLSEROLA (2003) basada en la flora de la muntanya al costat de Barcelona.




El jardín como lugar de encuentro entre el ser humano y la naturaleza y entre la naturaleza y el arte.

JARDINES DE LUZ contemporáneos, virtuales, ingrávidos, teatros de sombras, que sugieren visiones de un universo mágico.
Ventanas para nuestra imaginación, abiertas hacia la naturaleza, sugeridoras de mundos secretos, lugares para soñar.

Creación de oasis mentales que responden a nuestra necesidad más profunda: protegernos de la agitación y de las presiones del mundo exterior. Refugio contra las agresiones urbanas. La serenidad del jardín como antídoto del estrés.

Un ligero movimiento de las sombras de hojas y flores da vida a estos jardines imaginarios.
La percepción de estos JARDINES DE LUZ por parte de los visitantes se transforma al moverse, aparecen nuevas formas y colores al observarlos desde distintos ángulos.

Desde la infancia, guardamos imágenes de lugares encantados y el paraíso perdido, jardín de jardines, es uno de los grandes de la humanidad.

En JARDINES DE LUZ juegos de sombras de colores diversos de formas vegetales se proyectan sobre una superficie translúcida, se superponen y se mueven ligeramente por acción de un ventilador.

La primera instalación permanente en un espacio público es JARDÍ DE LLUM·COLLSEROLA (2003) basado en la flora de la montaña junto a Barcelona.

The garden as a meeting place between human beings and nature and between nature and art.
Contemporary "gardens of light", virtual, weightless, shadow theaters, suggest visions of a magical world.
Windows for our imagination, spaces for dreaming.

A slight movement of the shadows of flowers and leaves gives life to these imaginary gardens. The perception of these "gardens of light" by the visitors keeps changing as they move, new forms and colors appear when we observe them from different angles.

From childhood we keep images of enchanted places and the notion of a lost paradise, a garden of gardens, is one of the great myths of humanity.

In GARDENS OF LIGHT the color shadows of diverse plant forms are projected on a translucent surface, they mix, superimpose and move by the action of a fan.

The first permanent installation of this work in a public space is JARDÍ DE LLUM·COLLSEROLA (2003), using plants from the mountain surrounding Barcelona.


lunes, 30 de mayo de 2011

"Eugènia Balcells afronta tres grans difficultats: filmar una exposició, FREQÜENCIES, la seva transmissió educativa i els seus testimonis, aconseguint compondre una sola pel·lícula alhora convincent i molt contundent."
Jordi Balló (Professor de Comunicació Audiovisual, UPF)
"Eugènia Balcells afronta tres grandes dificultades: filmar una exposición, FRECUENCIAS, su transmisión educativa y sus testimonios, consiguiendo componer una sola película a la vez convincente y muy contundente."
Jordi Balló (Profesor de Comunicación Audiovisual, UPF)
"Eugènia Balcells takes on three-fold challenge of filming an exhibition, FREQUENCIES, its educational outreach and the testimonies of its visitors, combining them into a single, forcefull and convincing film."
Jordi Balló (Lecturer in Audiovisual Communication, UPF)


DVD a 15€
En venta en las librerías:
RAS (Doctor Dou, 10, Barcelona)
LAIA (CCCB)
La Central (MACBA)
 

GLORIA (Madrid)

PROJECTE EDUCATIU | PROYECTO EDUCATIVO | EDUCATIONAL PROJECT
Eulàlia Bosch


L'ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS és una pel·lícula d'Eugènia Balcells en la qual es documenta l'insòlit procés d'interacció entre el seu projecte expositiu FREQÜÈNCIES i el públic que el va visitar.

FREQÜÈNCIES, una exposició composta inicialment per les instal·lacions FREQÜÈNCIES, RODA DE COLOR i LABERINT, i un espai de documentació adjunt, proposa un viatge cap a l'origen mateix de la llum i el color en el qual conflueixen la sensibilitat artística, la curiositat científica i l'habilitat tecnològica.

L'espai de documentació presidit pels espectres de llum de cadascun dels elements de la taula periòdica, va afavorir i va acollir amb gran naturalitat tant els debats acadèmics com la interrogació de molts visitants que, desconeguts entre si en iniciar la visita, intercanviaven amb interès manifest les seves impressions i coneixements. Va ser així com es va iniciar, sense previ avís, la gran ona expansiva de l'exposició a Barcelona (Arts Santa Mònica, setembre-novembre 2009).

L'ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS és el resultat d'haver seguit els indicis que ens arribaven d'escoles, instituts i facultats sobre els treballs realitzats a partir de la seva visita a FREQÜÈNCIES. Ens va sorprendre comprovar que els projectes de creació ara recopilats en el documental van suposar períodes llargs d'execució i que la majoria van ser realitzats una vegada l'exposició havia ja tancat les seves portes.

Va ser en el Museu d'Art Contemporani Gas Natural-Fenosa en el qual es va iniciar la itinerància de FREQÜÈNCIES (A Coruña desembre 2009 – juny 2010), on es va presentar per primera vegada aquest film que tant diu sobre la repercussió que poden arribar a tenir les propostes artístiques en l'àmbit educatiu.



EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ es una película de Eugènia Balcells en la que se documenta el insólito proceso de interacción entre su proyecto expositivo FRECUENCIAS y el público que lo visitó.

FRECUENCIAS, una exposición compuesta inicialmente por las instalaciones FRECUENCIAS, RUEDA DE COLOR y LABERINTO, y un espacio de documentación adjunto, propone un viaje hacia el origen mismo de la luz y el color en el que confluyen la sensibilidad artística, la curiosidad científica y la habilidad tecnológica.


El espacio de documentación presidido por los espectros de luz de cada uno de los elementos de la tabla periódica, favoreció y acogió con gran naturalidad tanto los debates académicos como la interrogación de muchos visitantes que, desconocidos entre sí al iniciar la visita, intercambiaban con interés manifiesto sus impresiones y conocimientos. Fue así como se inició, sin previo aviso, la gran onda expansiva de la exposición en Barcelona (Arts Santa Mònica, septiembre-noviembre 2009).


EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ es el resultado de haber seguido los indicios que nos llegaban de escuelas, institutos y facultades sobre los trabajos realizados a raíz de su visita a FRECUENCIAS. Nos sorprendió comprobar que los proyectos de creación ahora recopilados en el documental supusieron períodos largos de ejecución y que la mayoría fueron realizados una vez la exposición había ya cerrado sus puertas.


Fue en el Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural-Fenosa en el que se inició la itinerancia de FRECUENCIAS (A Coruña  diciembre 2009 – junio 2010), dónde se presentó por vez primera este film que tanto dice sobre la repercusión que pueden llegar a tener las propuestas artísticas en el ámbito educativo.
RICE IS PLANTED WITH RICE is a film by Eugènia Balcells that documents the extraordinary process of interaction between her exhibition project, “FREQUENCIES”, and the public who visited it.

“FREQUENCIES”, an exhibition initially comprising the installations
FREQUENCIES, COLOR WHEEL and LABYRINTH, and a working space, proposes a journey to the origin of light and colour, where artistic sensibility, scientific curiosity and technological skill come together.


The working space, presided by the light spectra of each of the elements of the periodic table, prompted and provided a very natural setting both for academic debate and the questions of many visitors who, strangers when they arrived, began to exchange impressions and knowledge with obvious interest. This was how, quite unexpectedly, the great shock wave of the exhibition in Barcelona began (Arts Santa Mònica, September-November 2009).


RICE IS PLANTED WITH RICE
is the product of following up the news that reached us from primary and secondary schools and faculties about the work prompted by their visits to “FREQUENCIES”. We were amazed to discover that the creative projects featured in the documentary took place over long periods of time and that most were carried out once the exhibition had closed its doors.

The Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural-Fenosa was the first stop in the travelling exhibition of “FREQUENCIES” (A Coruña, December 2009-June 2010) and the venue for the first showing of this film that says so much about the impact that artistic proposals can have in the field of education.

jueves, 26 de mayo de 2011

Amb FREQÜÈNCIES, Eugènia Balcells obre un projecte expositiu que inclou les instal·lacions Freqüències, Roda de color, Laberint i Marbre i el documental L'ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS.
Con FRECUENCIAS, Eugènia Balcells abre un proyecto expositivo que incluye  las instalaciones Frecuencias, Rueda de color, Laberinto y Mármol y el documental EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ.
With FREQUENCIES, Eugènia Balcells opens an exhibition project that includes the instalations Frequencies, Color Wheel, Labyrinth and Marble and the documentary film RICE IS PLANTED WITH RICE.

CURADORA | CURADORA | CURATOR
Eulàlia Bosch


  El proyecto expositivo FRECUENCIAS de Eugènia Balcells inauguró el espacio Laboratorio que el centro Arts Santa Mònica de Barcelona dedica a proyectos de arte y ciencia (septiembre-noviembre de 2009). 

http://frecuencias-eugeniabalcells.blogspot.com


 




BIOGRAPHY (English)

Eugènia Balcells was born in 1943 in Barcelona, where she graduated in Technical Architecture. The daughter and granddaughter of architects and inventors, her daily contact with all kinds of instruments and devices related to vision, optics and mathematics started her off on an apprenticeship in the fragile balance between the material and the intangible, the illusory and the exact.
She moved to New York in 1968 and completed her training at the University of Iowa, where she was awarded an M.A. in Art in 1971. She then alternated between Barcelona and New York until 1979, when she made the United States her fixed place of residence. Since 1988 she has once again divided her time between the two cities.

She started out on her artistic career in the mid seventies in the context of conceptual art, and was one of the pioneers of experimental cinema and audio-visual art in Spain. Her first installations, films and videos that can be identified with the critical-sociological current, deal with themes relating to contemporary consumer society and the effects of the media on mass culture.

Towards the end of the seventies Eugènia Balcells began using the circle in some of her most important works, on the one hand as a physical description of the motion of a camera located in the center of the space, and on the other as a formal concept employed in the compositional structure of the installation. This strategy can be seen in the film FUGA [Escape] (1979), in the video INDIAN CIRCLE (winner of the Grand Prix at the 1ère Manifestation Internationale de Vidéo in Montbeliard, 1982) and the video installation FROM THE CENTER (awarded a prize at the Visual Studies Workshop, Rochester, NY, 1983).

Between 1981 and 1982, on the strength of a series of contacts with American musicians, notably Peter van Riper, and as a continuation of her exploration of the relations between sounds and images in her film 133 (1979), she produced a series of works entitled SOUND WORKS.

Her exploration of the limits of visual perception in two 1980s video installations — COLOR FIELDS, presented at the 1st National Video Festival at the Círculo de Bellas Artes in Madrid (1984), and TV WEAVE, presented at the Institute for Art and Urban Resources, P.S.1, New York (1985) — brought her to a new understanding of the electronic image. With TV WEAVE  she took part in the exhibition First Generation – Art and Image in Movement organized by the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2006-2007).
This show was articulated around the works and ideas of the first artists to use video in their work anywhere in the world.

Our confrontation as human beings with our own existence and the harmonies and dissonances in our interpersonal relations are the central themes of works such as THEY REST AS IN THE MATERNAL HOME I and II, IN TRANSIT and SYNCHRONIES, presented at the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía in Madrid in 1995.

In the installation GOING THROUGH LIMITS—part of the exhibition SEEING THE LIGHT at the Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) in 1996— she addressed the interaction of the complementary functions of the two hemispheres of the human brain. The six translucent screens permeated by images from two opposing projectors suggested a metaphor for the coexistence of intuitive and rational worlds.

Her work comprises a large number of audio-visual installations. At times she reflects explicitly on the light, one of the interests that runs through all of her research as a creative artist and a teacher. Her most recent work for a public space is GARDEN OF LIGHT-COLLSEROLA (2003), a permanent installation in the Ciutat Meridiana subway station in Barcelona.

Eugènia Balcells’ interest in everyday objects—already evident in such early works as SUPERMERCART, CLEAR BOOKS—is the basis for her exploration of the human habitat by way of the objects found in each space and their symbolic and energetic presence. The exhibition IN THE HEART OF THINGS consists of five audio-visual installations that correspond to the essential spaces of a house—LIVING ROOM, KITCHEN, DINING ROOM, BEDROOM and BATHROOM—and was presented at Tinglado 2 in Tarragona in 1998.

Another work that uses everyday objects, RODA DO TEMPO [TIME WHEEL], is a reflection on time: the cyclical time of nature, the dialectic time of history, subjective time, imaginary time, the non-existence of time, the coexistence of all times. This installation was commissioned by the Centre Cultural Banco do Brasil in Rio de Janeiro in 2001.

In a number of her works Eugènia Balcells has engaged with the image and the role of women in culture and the need to pay tribute to the legacy of history (CROSSING THROUGH LANGUAGES, PORTABLE ALBUM), and she depicts women in constant transformation immersed in the waves of the sea as a metaphor for life in A SPACE OF ONE’S OWN (2000). This homage to Virginia Woolf was commissioned by the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) and explores the boundaries between the inner and exterior worlds.

By way of welcome to the new millennium she created TOAST (Invitation to Abundance) (1999-2000), presented at the Galeria Alter Ego in Barcelona and the Casa de las Américas in Madrid. This work invokes abundance, plenitude, happiness and festivity in a celebration of life that invites us to fill our glasses and toast our best wishes.

Her installation ON AND ON (2000), a work of synthesis that utilizing everyday objects generates new poetics of perception, formed part of the exhibition The Discreet Charm of Technology - Arts in Spain at the MEIAC museum in Badajoz and the ZKM Center for Art and Media in Karlsruhe, Germany. This installation was also presented in July 2009 at the Fontana d’Or in Girona.

The most recent art project of Eugènia Balcells is FREQUENCIES, which revolves around light and color as the elements that distinguish—at once enabling and framing— visual perception. In this work she sets out to create almost holographic images in which different planes coexist in order to represent reality as a weaving of frequencies. The poetic nature of the work is underpinned by the encounter between science and the arts, always so fragile and so powerful. This project was presented in September 2009 at Arts Santa Mònica in Barcelona and is currently at the Museo de Arte Contemporaneo Gas Natural-Fenosa in A Coruña until July 2011. The intention is for this travelling exhibition project to be enhanced in each venue by the addition of a new installation.
In recent years Eugènia Balcells has combined intense creative activity with teaching at a number of art and science centers and universities. In her workshops she engages with light as creative essence, integrating into her vision different forms of knowledge such as philosophy, literature, poetry and physics.

RICE IS PLANTED WITH RICE is a film where Balcells explores the educational repercussion of her exhibition FREQUENCIES in Barcelona.

In February 2010, Eugenia Balcells was awarded by the King of Spain the Gold Medal for Merit in the Fine Arts. Her exhibition FREQUENCIES was awarded by the Generalitat de Catalunya the 2010 National Prize for the Visual Arts.

BIOGRAFÍA (Castellano)

Eugènia Balcells nace el año 1943 en Barcelona donde se diploma en Arquitectura Técnica. Hija y nieta de arquitectos e inventores, el roce cotidiano con todo tipo de instalaciones ingeniosas relacionadas con la visión y la matemática la inicia en el aprendizaje del frágil equilibrio entre lo intangible y lo material, entre lo ilusorio y lo exacto.  En 1968 se traslada a Nueva York y prosigue su formación artística en la Universidad de Iowa donde obtiene en 1971 el Master en Arte. Hasta 1979 vive entre Barcelona y Nueva York, año en que fija su residencia en Estados Unidos. A partir de 1988 vuelve a residir alternativamente en ambas ciudades.

Inicia su actividad artística a mediados de los años 70 en el contexto del arte conceptual, siendo una de las pioneras del cine experimental y del arte audiovisual en España. Las primeras instalaciones, películas y vídeos que realiza se identifican con las corrientes crítico-sociológicas, tratando temas relacionados con la sociedad de consumo contemporánea y con los efectos de los medios de comunicación sobre la cultura de masas.

A partir de finales de los años 70, utiliza el círculo en algunas de sus obras más significativas, por una parte como descripción física del movimiento de cámara situada en el centro del espacio, y por otra como concepción formal utilizada en el sistema compositivo de la instalación. Esta estrategia es empleada en la película FUGA (1979), en el vídeo INDIAN CIRCLE (ganador del Grand Prix de la 1ère Manifestation Internationale de Vídeo en Montbeliard, 1982) o en la instalación de vídeo FROM THE CENTER (premiada en el Visual Studies Workshop, Rochester, NY, 1983).

Entre 1981 y 1982, a raíz de una serie de contactos con distintos músicos norteamericanos, entre los que destaca Peter Van Riper, y continuando la exploración de la relación entre imágenes y sonidos ya propuesta en la película 133 (1978-79), realiza un conjunto de trabajos denominados SOUND WORKS.

A través de su exploración de los límites de la percepción visual en las dos instalaciones de vídeo COLOR FIELDS, presentada en el I Festival Nacional de Vídeo en el Círculo de Bellas Artes de Madrid (1984) y TV WEAVE, presentada en el Institute for Art and Urban Resources, P.S.1, Nueva York (1985), consigue una nueva comprensión de la imagen electrónica. Con TV WEAVE participó, en la exposición Primera Generación - Arte e Imagen en Movimiento, en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2006-2007). Esta exposición se estructuró entorno a diferentes ideas y obras de los primeros artistas que trabajaron con el vídeo en el mundo.

La confrontación del ser humano con su propia existencia y las armonías y disonancias en las relaciones interpersonales son temas centrales de obras como DESCANSAN COMO EN LA CASA MATERNA I y II, EN TRÀNSIT y SINCRONÍAS presentadas en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en Madrid en 1995.

La interacción de las funciones complementarias de los dos hemisferios del cerebro son objeto de reflexión en la instalación TRASPASSAR LÍMITS (parte de la exposición VEURE LA LLUM en el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona en 1996), que con seis pantallas translúcidas traspasadas por dos proyecciones opuestas presenta una metáfora de la coexistencia de los mundos racional e intuitivo.

Un gran número de instalaciones audiovisuales va configurando su obra. Algunas veces se reflexiona explícitamente sobre la luz , uno de los intereses que ha vertebrado su investigación creativa y docente. Su último trabajo realizado para un espacio público es un jardín luminoso, JARDÍ DE LLUM - Collserola (2003), instalación permanente situada en la estación de metro Ciutat Meridiana en Barcelona.

El interés por los objetos cotidianos ya presente en sus primeros trabajos (SUPERMERCART, CLEAR BOOKS) es la base de la exploración del hábitat humano a través de los objetos de cada espacio y su esencia simbólica y energética. La exposición EN EL COR DE LES COSES (En el Corazón de las Cosas) está compuesta de cinco instalaciones audiovisuales que corresponden a los espacios esenciales de una casa - ESTAR, COCINA, COMEDOR, DORMITORIO y BAÑO - y fue presentada en el Tinglado 2 de Tarragona en 1998.

Otra obra que utiliza objetos cotidianos, RODA DO TEMPO, es una reflexión múltiple sobre el tiempo: el tiempo cíclico de la naturaleza, el tiempo dialéctico de la historia, el tiempo subjetivo, el tiempo imaginario, la no existencia del tiempo y la coexistencia de todos los tiempos. Esta instalación fue encargada por el Centro Cultural Banco do Brasil, Río de Janeiro, en 2001.

En algunos de sus trabajos trata la imagen y el papel de la mujer en la cultura y la necesidad de honrar la herencia histórica (ATRAVESANDO LENGUAJES, ÁLBUM PORTÁTIL) y retrata a la mujer en transformación constante inmersa en las olas del mar como metáfora de la vida en UN ESPAI PROPI (2000). Esta obra, homenaje a Virginia Woolf, fue encargada por el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB). Explora los límites entre el mundo interior y el exterior.

Como bienvenida al nuevo milenio la artista creó BRINDIS (Invitación a la abundancia) (1999) presentada en la Galería Alter Ego de Barcelona y en la Casa de las Américas de Madrid. Este trabajo invoca la abundancia, la plenitud, la felicidad y la celebración. Es la celebración de la vida que nos invita a llenar las copas y a brindar con nuestros mejores deseos.

Su instalación ANAR-HI ANANT (2000), obra sintética que a partir de objetos cotidianos  genera una nueva experiencia poética sobre la percepción, formó parte de la exposición “El Discreto Encanto de la Tecnología- Artes en España” en el Museo MEIAC de Badajoz y en el ZKM  Center for Art and Media, en Karlsruhe, Alemania y se presentó en julio del 2009 en la Fontana d’Or de la ciudad de Girona.

El proyecto artístico más reciente de Eugènia Balcells es FRECUENCIAS que gira entorno a la luz y el color como elementos que distinguen -permiten y delimitan al mismo tiempo- la percepción. La obra intenta crear imágenes, cercanas a las holográficas, en las que coexisten distintos planos para representar la realidad como un tejido de frecuencias. El carácter poético de la obra se sustenta en el punto de encuentro entre las ciencias y las artes, siempre tan frágil y tan potente. Este proyecto se presentó en septiembre del 2009 en el centro Arts Santa Mònica de Barcelona y ha iniciado su itinerancia en el Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural-Fenosa de la Coruña (MACUF, 2010-2011). Está previsto que este sea un proyecto expositivo en crecimiento que irá sumando nuevas instalaciones a lo largo de su itinerancia.

En estos últimos años, a la actividad creadora de Eugènia Balcells, se suman los cursos impartidos por ella en distintos centros y universidades. En sus  talleres trabaja la luz como esencia creativa, integrando en la visión diferentes formas de conocimiento como la filosofía, la literatura, la poesía, la física, etc.

EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ es una película en la que Balcells explora la repercusión educativa de su exposición FRECUENCIAS en la ciudad de Barcelona. 

El mes de febrero del 2010 le fue concedida por S.M. el Rey la Medalla al Mérito en las Bellas Artes 2009 en la categoría de Oro. El año 2010, con motivo de su exposición FRECUENCIAS, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts le concedió el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.

BIOGRAFIA (Català)

Eugènia Balcells neix l'any 1943 a Barcelona on es diploma en Arquitectura Tècnica. Filla i néta d’arquitectes i inventors, el contacte quotidià amb tot tipus d’enginys relacionats amb la visió i les matemàtiques la inicia en l’aprenentatge del fràgil equilibri entre l’intangible i el material, entre l’il·lusori i l’exacte.  Es trasllada a Nova York el 1968 i completa la seva formació a la Universitat d’Iowa, on obté el 1971 el Màster en Art.  Fins l’any 1979 viu entre Barcelona i Nova York, any en què fixa la seva residència als Estats Units. A partir del 1988 torna a residir alternativament a ambdues ciutats.

Comença la seva activitat artística a mitjans dels anys setanta en el context de l’art conceptual, sent una de les pioneres del cinema experimental i de l’art audiovisual a Espanya. Les primeres instal·lacions, pel·lícules i vídeos que realitza s’identifiquen amb els corrents crítico-sociològics, tractant temes relacionats amb la societat de consum contemporània i amb els efectes dels mitjans de comunicació sobre la cultura de masses.
 
A partir de finals dels 70, Eugènia Balcells utilitza el cercle en algunes de les seves obres més significatives, d’una banda com a descripció física del moviment de càmera situada al centre de l’espai, i d’altra com a concepció formal utilitzada en el sistema compositiu de la instal·lació. Aquesta estratègia és emprada en la pel·lícula FUGA (1979), en el vídeo INDIAN CIRCLE (guanyador del Grand Prix de la 1ère Manifestation Internationale de Vidéo a Montbeliard, 1982) o a la instal·lació de vídeo FROM THE CENTER (premiada en el Visual Studies Workshop, Rochester, Nova York 1983).

Entre 1981 i 1982, a partir d’una sèrie de contactes amb diferents músics nord-americans, entre els quals destaca Peter Van Riper, i continuant l’exploració de la relació entre imatges i sons ja proposada en la pel·lícula 133 (1979), realitza un conjunt de treballs denominats SOUND WORKS.
 
A través de la seva exploració dels límits de la percepció visual en les dues instal·lacions de vídeo COLOR FIELDS, presentada en el I Festival Nacional de Vídeo al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1984) i TV WEAVE, presentada a l’Institute for Art and Urban resources, P.S.1, Nova  York (1985), aconsegueix una nova comprensió de la imatge electrònica. Amb TV WEAVE va participar a l’exposició Primera Generación - Arte e imagen en movimiento organitzada pel Museo Centro de Arte Reina Sofia (2006-2007). Aquesta exposició va estructurar-se a partir de les diferents idees i obres dels primers artistes que, a nivell mundial, van utilitzar el vídeo en les seves obres.
 
La confrontació de l’ésser humà amb la seva pròpia existència i les harmonies i dissonàncies en les relacions interpersonals són temes centrals d’obres com DESCANSAN COMO EN LA CASA MATERNA I i II, EN TRÀNSIT i SINCRONÍAS presentades en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid l’any 1995. 
La interacció de les funcions complementàries dels dos hemisferis del cervell humà és objecte de reflexió a la instal·lació TRASPASSAR LÍMITS (part de l’exposició VEURE LA LLUM al Museu d’Art Contemporani de Barcelona l’any 1996), que amb sis pantalles translúcides traspassades per dues projeccions oposades suggereix una metàfora de la coexistència del món racional i l’intuïtiu.

Un gran nombre d’instal·lacions audiovisuals va configurant la seva obra. Algunes vegades es reflexiona explícitament sobre la llum, un dels interessos que ha vertebrat tota la seva investigació creativa i docent. El seu darrer treball per a un espai públic és un jardí lluminós JARDÍ DE LLUM- Collserola (2003), instal·lació permanent situada a l’estació de metro Ciutat Meridiana a Barcelona.
L’interès d’Eugènia Balcells pels objectes quotidians, ja present en els seus primers treballs (SUPERMERCART, CLEAR BOOKS), és la base de l’exploració de l’hàbitat humà a través dels objectes de cada espai i la seva essència simbòlica i energètica. L’exposició EN EL COR DE LES COSES està composta de cinc instal·lacions àudio-visuals que corresponen als espais essencials d’una casa- ESTAR, CUINA, MENJADOR, DORMITORI i BANY- i va ser presentada en el Tinglado 2 de Tarragona el 1998.

Una altra obra que utilitza objectes quotidians, RODA DO TEMPO, és una reflexió sobre el temps: el temps cíclic de la natura, el temps dialèctic de la història, temps subjectiu, temps imaginari, la no existència del temps i la coexistència de tots els temps. Aquesta instal·lació va ser encarregada pel Centre Cultural Banco do Brasil a Rio de Janeiro el 2001. 
Eugènia Balcells tracta en alguns dels seus treballs la imatge i el paper de la dona en la cultura i la necessitat d’honrar l’herència històrica (TRAVESSANT LLENGUATGES, ÀLBUM PORTÀTIL) i retrata a la dona en transformació constant immersa a les ones del mar com a metàfora de la vida en UN ESPAI PROPI (2000). Aquesta obra, homenatge a Virgínia Woolf, va ser encarregada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i explora els límits entre el món interior i exterior. 
Com a benvinguda al nou mil·lenni l’artista va crear BRINDIS (Invitació a l’abundància) (1999-2000) presentada a la Galeria Alter Ego de Barcelona i a la Casa de las Américas de Madrid. Aquest treball invoca l’abundància, la plenitud, la felicitat i la festa. És la celebració de la vida que ens convida a omplir les copes i brindar amb els nostres millors desigs.
La seva instal·lació ANAR-HI ANANT (2000), obra sintètica que a partir d’objectes quotidians  genera una nova experiència poètica sobre la percepció, va formar part de l’exposició El Discreto Encanto de la Tecnología – Artes en España al museu MEIAC de Badajoz  i al  ZKM Center for Art and Media, a Karlsruhe, Alemanya. Aquesta mateixa instal·lació es va presentar el mes de juliol 2009 a la Fontana D’Or a Girona.
El projecte artístic més recent d'Eugènia Balcells és FREQÜÈNCIES que gira al voltant de la llum i el color com els elements que distingeixen –permeten i delimiten al mateix temps- la percepció. L’obra intenta crear imatges, properes a les hologràfiques, en les quals coexisteixen diferents plans per representar la realitat com un teixit de freqüències. El caràcter poètic de l’obra se sustenta en el punt de trobada entre les ciències i les arts, sempre tan fràgil i tan potent  alhora. Aquest projecte es va presentar el mes de setembre de 2009 al centre Arts Santa Mònica a Barcelona i ha iniciat la seva itinerància al Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural-Fenosa d’A Coruña (MACUF, 2010-2011). Està previst que aquest sigui un projecte expositiu en creixement que s’anirà acompanyant de noves instal·lacions en la seva itinerància.

En aquests darrers anys, a la intensa activitat creativa s’hi afegeixen el cursos impartits per Eugènia Balcells a diversos centres i universitats. En els seus tallers treballa la llum com a essència creativa, integrant en la visió diferents formes de coneixement com la filosofia, la literatura, la poesia i la física.
L’ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS  és una pel·lícula en la qual Balcells explora la repercussió educativa de la seva exposició FREQÜÈNCIES a la ciutat de Barcelona.
El mes de febrer del 2010 li va ser concedida per S.M. el Rei la Medalla al Mérito en las Bellas Artes 2009 en la categoria d’or.
L’any 2010, amb motiu de la seva exposició FREQÜÈNCIES, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts li  va atorgar el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.